L’edifici dels jutjats de la ciutat d’Alcoi, on s’ubica el registre civil que vulnera el dret de les sahrauís negant la seua inscripció, tal com han denunciat / XEPO W.S.
El conflicte polític en el Sàhara Occidental, on l’Estat espanyol continua sent la potència administradora, deixa als llimbs legals milers de sahrauís, a qui no se’ls reconeix ni com a espanyoles ni com a sahrauís ni com a refugiades. L’obtenció de la nacionalitat s’ha convertit en un malson que s’allarga durant anys amb infinitat de tràmits i requisits arbitraris, tal com han denunciat diverses activistes recentment
Les traves i dificultats administratives perquè la població sahrauí puga aconseguir la nacionalitat tenen origen en el conflicte polític existent en el Sàhara Occidental, on l’Estat espanyol continua sent la potència administradora. Els sahrauís foren espanyols de ple dret durant la dictadura franquista, quan el Sàhara Occidental es va incorporar com a la província número 53. Per tant, “deixaren de ser súbdits, o un poble colonitzat per a ser espanyols amb igualtat de condicions”, recorda Manuel Jesús López Baroni, doctor en Filosofia i Dret per la Universitat de Sevilla i secretari de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. En 1974, l’Estat espanyol va acceptar les exigències de les Nacions Unides i es va comprometre a celebrar un referèndum d’independència en el Sàhara. Tanmateix, aquesta consulta no s’ha arribat a dur a terme, ja que, l’Estat espanyol va entregar el territori a Marroc i Mauritània mitjançant els Acords de Madrid de 1975.
En l’actualitat, els sahrauís han de residir deu anys en l’Estat espanyol per poder accedir a la nacionalitat, el que suposa un clar desavantatge respecte a altres pobles que també foren colònies espanyoles. Tal com explica Baroni, “els iberoamericans són nacionals d’estats reconeguts per Espanya que poden gaudir de la doble nacionalitat; o els sefardites, a qui se’ls reconeix la nacionalitat espanyola amb requisits molt laxos”.
(…)