En el context actual el concepte de salut ha pres més significat que mai. El dret a la salut és un dret humà recollit en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i en l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i, per tant, els Estats part reconeixen i es comprometen a garantir a tota persona el dret a gaudir del màxim nivell de salut física i mental possible. Malauradament, aquest reconeixement sovint queda en paper mullat i és vulnerat arreu, especialment entre les poblacions en situació d’especial vulnerabilitat. En el Dia Internacional de la Salut, es fa necessari recordar la seva importància.
A diferència del que se sol pensar, el dret a la salut no només comprèn l’atenció sanitària oportuna i adequada, sinó també els principals determinants de la salut com son l’accés a aigua potable, una nutrició, un habitatge i un medi ambient adequat, i l’accés a educació i informació sobre temes de salut, inclosa la salut sexual i reproductiva. Un exemple de vulneració d’aquest dret el trobem en l’actual context de pandèmia mundial.
Com afirma l’OMS (Organització Mundial de la Salut), “la Covid-19 ha colpejat algunes persones amb més força que d’altres injustament, agreujant les desigualtats de salut i benestar dins i entre països”. Aquestes desigualtats s’agreugen degut a l’escassetat de medicaments i infraestructures i la mancança d’un accés equitatiu a les tecnologies i les vacunes per combatre el coronavirus: el 86% de les dosis administrades s’han inoculat a països de renda alta i només el 0,1% a països de renda baixa. Per aquest motiu, diverses organitzacions que vetllen per la igualtat social demanen que se suspenguin temporalment les patents per a que més empreses farmacèutiques puguin produir-ne.
.
El coronavirus i la població refugiada sahrauí
En el moment de declarar-se la pandèmia a nivell mundial, el sistema de salut als campaments de refugiades sahrauís no estava preparat per fer front a la incidència del virus, però les autoritats sahrauís tenen una àmplia experiència en prevenció degut a la manca d’infraestructura sanitària als campaments durant dècades.
Aprofitant aquesta experiència, es va crear el Comitè de Prevenció de la Covid-19 responsable de definir y sensibilitzar la població sobre les mesures de prevenció necessàries per a evitar la propagació del virus entre les més de 173.000 persones sahrauís (UNHCR, 2018) que viuen als camps de Tindouf, Algèria.
En aquesta línia, la feina de sensibilització per part de diferents organismes del Frente Polisario, ha estat clau per conscienciar a la població sahrauí, des de les persones grans fins les més joves, de la importància d’incorporar mesures bàsiques d’higiene i de prevenció en el seu dia a dia. Aquestes mesures, juntament amb la bona resposta del poble sahrauí, el tancament dels camps i el suport del govern algerià i l’ajuda humanitària, han aconseguit mantenir un índex baix de contagi i de propagació del virus.
Tot i això, l’alt risc de contagi de la COVID19 ha fet augmentar els casos positius de coronavirus en els últims dies, arribant a un total de 296 casos i 18 defuncions des de l’inici de la pandèmia. Amb aquest panorama, encara no es visualitza l’inici d’una campanya de vacunació als campaments, que mundialment està clarament marcada pels interessos econòmics.
.
Desigualtat en l’accés als recursos sanitaris
Quan es parla de democratitzar les patents es fa pensant també en poblacions en situació de risc o vulnerabilitat, com el poble sahrauí. La manca de recursos i la vulneració de drets que pateixen aquestes comunitats fa que no disposin dels recursos suficients per a competir contra grans potències mundials en l’actual subhasta de vacunes i, poder protegir-se d’un virus amb un elevat índex de contagi i afectacions greus per la salut.
La desigualtat en l’accés a recursos sanitària és un problema des de fa dècades als campaments de refugiades de Tindouf: compten amb tan sols 4 hospitals generals amb 370 llits, 6 centres de salut en els territoris alliberats amb entre 15 i 50 llits per centre, 5 hospitals regionals amb 50 llits cadascun i 26 dispensaris, un per daira¸ amb capacitat per atendre 80 persones al dia (Ministeri de Salut de la RASD) i amb un total de 1.328 persones treballant en el sistema de salut sahrauí (refugiadasenlasalud.org).
(…)
Més informació i dades sobre el tema: https://www.medicusmundi.cat/derecho-a-la-salud-a-debate/por-el-derecho-a-la-salud-como-se-organiza-la-sanidad-en-medio-del-desierto-del-sahara-parte-1?lang=es
LEER ARTÍCULO ORIGINAL COMPLETO EN: El Dret a la salut i el poble sahrauí | Federació ACAPS