La manca de recursos fòssils i el context geoestratègic global ha portat al Marroc a desenvolupar un ambiciós pla de transició energètica. Per tal de reduir la seva dependència de les importacions de petroli i gas, el Marroc té la intenció d’aconseguir el 52% de la seva quota d’energia a través de fonts renovables per al 2030.  Això li permetria aspirar a convertir-se en un líder africà en el camp de les renovables i un dels principals proveïdors potencials de la Unió Europea. Aquesta aspiració ha portat al Govern del Marroc a desenvolupar el sector de l’energia solar, eòlica i d’hidrogen al Marroc, pero també en el territori sahrauí que ocupa de forma il·legal des del 1976.

Algunes troballes de la recerca:

• Aquests projectes d’energia renovable estan sent utilitzats per a consolidar l’ocupació mitjançant l’afiançament de la dependència del poble sahrauí de les infraestructures marroquines, amb la connivència d’empreses, capital estranger, i en certa manera, de la Unió Europea i l’Estat espanyol, donat que aquesta política econòmica s’alinea amb les seves estratègies de transició energètica verda.
• En un marc d’aparent oficialitat i legalitat i sota pràctiques de greenwashing, les inversions en les indústries de renovables a través de partenariats público-privats, amaguen greus vulneracions del dret internacional que suposen la despossessió de recursos naturals i la violació del dret d’autodeterminació del poble sahrauí.
• El Marroc utilitza un sistema d’ajudes, exempcions fiscals i altres polítiques econòmiques per a promoure la contractació de població marroquina en el territori ocupat sahrauí, la qual cosa atrau població colona marroquina modificant així l’estructura demogràfica en el territori ocupat.
• En l’àmbit de l’Estat espanyol, fòrums, acords de cooperació, trobades empresarials d’alt nivell España-Marroc i agències de promoció econòmica com el ICEX fomenten l’entrada al mercat energètic marroquí d’empreses renovables espanyoles, sense informar el teixit empresarial espanyol sobre l’estatus legal del Sàhara Occidental com a Estat No Autònom pendent de descolonització i les possibles vulneracions de drets humans en les quals poden incórrer.

L’informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani documenta els casos de 4 empreses espanyoles que desenvolupen projectes renovables al Sàhara Occidental ocupat:

• Acciona, de la família Entrecanales ha entrat en el projecte pel desenvolupament de vuit granges eòliques i un projecte per a una planta d’hidrogen verd del Govern marroquí a les zones del Sàhara Occidental ocupat d’El Aaiún i Boujdor, a través de ORNX Boujdour i ORNX Laayoune.
• Grupo TSK opera a través de les seves filials: Construction et Montage du Maroc  i Ouarzazate Solar 1. TSK desenvolupa un projecte de tecnologia termosolar i fotovoltaica a la província de Midelt i un projecte d’energia eòlica per a la producció d’hidrogen verd ubicat a Dakhla (Sahara Occidental ocupat).
• Siemens Gamesa participa en quatre parcs eòlics al territori ocupat del Sàhara Occidental, un dels quals proveeix el 99%  de l’energia que es requereix per a fer funcionar la mina d’extracció i exportació de fosfats de Fos Bucraa, un dels negocis més polèmics de l’ocupació marroquina.
• Grupo Lasarte, va proveir -a través de Laso Lasarte Wind- de transport logístic en el projecte de 5 parcs eòlics de Siemens Gamesa. Dos d’ells: Boujdour i Tiskrad es troben al Territori Ocupat del Sàhara.

Sis sentències consecutives del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donen la raó al Sàhara Occidental sobre el dret del poble sahrauí de disposar i explotar els seus recursos. Enguany s’espera la resposta de l’advocada general al darrer litigi obert pel Frente Polisario a l’Estat del Marroc a causa de l’Acord de Pesca entre la UE i el Marroc.

Mig milió de persones sahrauís viuen en el territori actualment ocupat pel Marroc sense accés a la majoria dels seus recursos naturals, i aproximadament 165.000 sahrauís viuen a l’exili en els campaments de Tindouf a Algèria a l’espera del referèndum que determini l’estatus de l’últim territori africà per descolonitzar.