Deixar escrita aquella part del patrimoni oral que s’ha mantingut en les memòries dels habitants del Sàhara durant segles i que, com en la resta de cultures, desapareix amb el canvi de vida.

L’objectiu era clar, deixar escrita aquella part del patrimoni oral que s’ha mantingut en les memòries dels habitants del Sàhara durant segles i que, com en la resta de cultures, desapareix amb el canvi de vida i la manca de coexistència entre les diferents generacions en les famílies. Una tasca que contribueix al manteniment i conservació de tota aquesta riquesa i alhora permet la seua difusió i el coneixement d’un poble sovint oblidat.

‘Suadu al cor’ (@bubisher) de @MiquelPuig27 i @teresa_gomis, per P. Cano Server

60 relats recollits de les veus de 18 persones als campaments d’Smara, Dakhla i Bojador, al Tindouf

via @veudelsllibres https://t.co/Bl8TBUryuh

— La Veu dels Llibres (@veudelsllibres) April 20, 2024

Amb aquesta intenció, els autors es van convertir en exploradors i rescatadors de l’etnopoètica quan van emprendre, al novembre de 2018, un viatge de nou dies als campaments d’Smara, Dakhla i Bojador, al Tindouf. Durant aquells dies, van poder recollir 60 relats de les veus de 18 persones, dones en bona part, les guardianes i transmissores tradicionals de tants llegats culturals. Tot aquest projecte ―com ben bé es fan tots els projectes importants, en col·lectivitat―, compta amb la coordinació de Bubisher, l’associació que des de 2008 ha creat una xarxa de biblioteques i bibliobusos que recorre els campaments de refugiats sahrauís de la zona del Tindouf, possiblement la més inhabitable.

Com el “bubisher”, l’ocell que sobrevola la hamada sense defallir per les altes temperatures i que presagia bones notícies, Teresa i Miquel van arribar als campaments per oferir noves il·lusions en la conservació de la cultura d’un poble mentre se l’engul la sorra del desert sense que els ulls del món li dirigisquen la mirada. Una missió que requeria moltes passes en el procés i oïdes i saviesa per a desxifrar els codis que ens separen a través del pont dels somnis que ens uneix.

Gravacions, transcripcions, traduccions i adaptacions per a trobar un fil conductor de totes aquelles narracions i conferir-los un format que es convertira en llibre per a difondre-les. Però no només un procés de dins a fora, per al coneixement de la resta del món, sinó també un treball que permetera que els seus protagonistes i successors conservaren les paraules dels seus avantpassats.

Els autors es van convertir en exploradors i rescatadors de l’etnopoètica quan van emprendre, al novembre de 2018, un viatge de nou dies als campaments d’Smara, Dakhla i Bojador, al Tindouf. Durant aquells dies, van poder recollir 60 relats de les veus de 18 persones.

És per això que l’edició de Suadu al cor es presenta en dues versions bilingües: àrab-català o àrab-castellà, tot i que en un primer moment es va considerar la transcripció original en hassania, la varietat pròpia del Sàhara Occidental de l’àrab dialectal. Una varietat estesa sobre el substrat amazic i amb alguns trets del castellà, fruit dels anys d’ocupació espanyola. Les dues versions han estat publicades per l’editorial Edelvives amb il·lustracions de Mohamed Suleiman, un artista sahrauí. Cal esmentar que ni l’editorial ni els autors reben cap benefici, els han cedit a l’associació Bubisher.

Suadu, la nostra xiqueta narradora, s’imaginava guia i rondallaire de contalles per als dos forasters que acollien al poblat. Més que per afany de protagonisme, pel sentit innat d’hospitalitat del Sàhara. No sabia, però, que als contes que ella sabia i que pensava que conformaven l’imaginari del seu poble, en quedaven molts per afegir. Contes meravellosos que transcorren en la terra dels Innombrables, contes que han romàs secrets durant generacions i que es mantenien soterrats per l’arena de la badia, del Leyuad. Perquè a les muntanyes de Leyuad, que durant anys havien sigut habitades i suposaven un indret d’acollida per a viatgers i pastors, ara només viuen els esperits.

Leyuad és el cor, perquè així s’anomenen les muntanyes en aquella regió de Tiris –galabba, cors. Tres-centes seixanta-cinc muntanyes o cors, tants com dies de l’any, que custodien els secrets d’històries que passaren en altres temps i ara es transformen en narracions que no sempre poden ser contades. Desapareixen de la memòria els misteris i, amb ells, desapareixen de la parla col·lectiva les fórmules i oracions protectores que cal per a allunyar els mals esperits: Bismi Alah alrahman alrahim… –Déu misericordiós, escolta….

Amb la coordinació de Bubisher, l’associació que des de 2008 ha creat una xarxa de biblioteques i bibliobusos que recorre els campaments de refugiats sahrauís de la zona del Tindouf.

Són històries on el vent decideix l’esdevenir dels paratges i la gent, on els diables adopten formes fàcils o difícils d’identificar, on ningú s’esvera quan parla una cabra o un camell; on un acte meditat o saber emprar el metall pot salvar-te de ser engolit a algun abisme. L’avi ho sap, però permet que Suadu assolisca el seu aprenentatge amb l’experiència, l’observació, la reflexió i l’acció conscient: “Cada viatge és una aventura que et transforma i et fa madurar.”

Hi ha viatges, però, que van més enllà d’un esglaó en una etapa de creixement. Hi ha viatges que determinen una vida, tot i no saber-ho quan s’inicien. Així, Suadu descobreix que les històries del passat perviuen perquè són necessàries per al present, perquè són les que donen sentit a la identitat i l’existència d’un poble. Que en qualsevol lloc del món, l’imaginari etnopoètic, per més que no li trobem explicació, és el que delimita i defineix la nostra naturalesa com a civilització, com a cultura que naix arrelada a la natura. I deslligar-nos és quedar-nos desancorats i perduts en els llimbs del desarrelament.

D’aquesta manera, efectivament, Suadu es converteix en protagonista activa i personatge cabdal del relat, heroïna salvadora dels visitants que es deixen arrossegar per la gosadia de l’escepticisme; i hereva i marmessora del tresor de les llegendes. Suadu ha estat al cor, el galb que representa el Leyuad, ha seguit les normes de la seua màgia i ha sabut combatre-la per salvar vides. I amb aquesta gesta i totes les històries amb què torna i decideix transmetre, també salva de l’oblit una part fonamental de la història que fa possible la pervivència d’un poble i que, per sempre més, portem Suadu al cor.