Fa ara un any, el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciava que el seu Govern reconeixia la sobirania del Marroc sobre l’antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental. Aquelles paraules eren la culminació de tot un procés d’incompliments de l’Estat espanyol amb la seua antiga colònia, sobre la qual tenia l’obligació internacional de garantir el dret a l’autodeterminació i d’evitar que esdevinguera tot just el que ara vol que esdevinga: un apèndix de l’Estat marroquí, en mans del monarca autoritari Mohamed VI.

Ara, l’historiador Tomàs Callau ha publicat el llibre El Sàhara Occidental: el segrest d’un poble, editat per Descoberta i Llibres de l’Índex, que serveix per a contextualitzar, en clau històrica i actual, el procés polític que ha conduït aquest país a l’abandonament internacional. Un treball exhaustiu, ple de dades i d’aportacions com pocs llibres s’han fet sobre un tema tan alarmant i alhora, desgraciadament, tan oblidat.

Callau explica tots els posicionaments que el Govern espanyol ha tingut envers el Sàhara Occidental, que han sigut distints però sempre han perseguit un mateix objectiu, que és el d’impedir que aquest poble es puga autodeterminar. Així, abans del reconeixement de Sánchez a la sobirania del Marroc i a una hipotètica autonomia que ni els sahrauís han votat i que a més es contempla totalment impossible, l’historiador destaca la “via abandonista” que va liderar Luis Carrero Blanco, les paraules i els fets contraposats de manera permanent o dades com ara les de les inversions nul·les de l’Estat espanyol al territori: del 0,0048% dels pressupostos el 1910 al 0,32% el 1973.

(…)