Declaració de la Junta de Portaveus sobre la situació al Sàhara Occidental
Adoptada per la Junta de Portaveus el dia 24 de novembre de 2020, amb el suport del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya, el Grup Parlamentari Republicà, el Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem i el Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent
Declaració de la Junta de Portaveus del @parlamentcat sobre la situació al Sàhara Occidental
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) November 25, 2020
🔗https://t.co/lRK8towF5d pic.twitter.com/i4jtoMjQiR
El 21 d’octubre, desenes d’activistes sahrauís es van reunir per manifestar-se pacíficament al sud dels territoris alliberats del Sàhara Occidental, a la carretera que uneix la porta il·legal de Guerguerat amb Mauritània. Els manifestants van tallar aquesta via per reclamar la fi de l’ocupació i de l’espoli de recursos naturals del Sàhara Occidental per part del Marroc i la celebració del referèndum d’autodeterminació, un referèndum pactat el 1991 amb la signatura de l’alto el foc entre el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i el Regne del Marroc.
La matinada del 13 de novembre, el Regne del Marroc va travessar la bretxa il·legal del Guerguerat per desallotjar els manifestants sahrauís, amb la qual cosa va trencar tots els acords. Davant d’aquesta situació, el Front Polisario va haver d’intervenir per a protegir els civils de les agressions marroquines, mentre el Marroc intentava obrir una altra porta al mur de la vergonya per a poder continuar espoliant els recursos del Sàhara Occidental. El Front Polisario va respondre a l’atac amb una maniobra militar.
Aquests fets van portar el Govern de la RASD a declarar el trencament de l’alto al foc i a avisar el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, que això significaria una escalada militar al Sàhara Occidental que pot desencadenar una guerra després de vint-i-nou anys d’alto el foc.
L’Estat espanyol té una gran responsabilitat vers la comunitat sahrauí, ja que el Regne del Marroc ocupa il·legalment els seus territoris des del novembre de l’any 1975, en què Espanya va signar els acords tripartits de Madrid, va fugir del Sàhara Occidental i va deixar la població sahrauí abandonada, sense promoure un pla de descolonització, tal com establia el manament de les Nacions Unides.
Des de l’any 1991, amb la signatura de l’alto el foc i la creació de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (Minurso), el poble sahrauí ha estat un exemple de lluita no violenta i ha advocat sempre per la celebració del referèndum d’autodeterminació que havien de promoure i garantir les Nacions Unides.
La Minurso ha fracassat durant vint-i-nou anys, amb el beneplàcit de la comunitat internacional i amb l’Estat espanyol al capdavant, tot i ésser l’estat reconegut com a potència administradora del territori del Sàhara Occidental per múltiples resolucions de les Nacions Unides.
Durant tots aquests anys, el Regne del Marroc ha vulnerat contínuament els drets de la població sahrauí i ha silenciat brutalment la veu dels activistes que viuen als territoris ocupats del Sàhara Occidental. Un exemple clar és el que va passar fa just deu anys amb el desmantellament del campament de la dignitat de Gdeim Izik, on milers de sahrauís es van manifestar durant un mes per denunciar l’ocupació il·legal del regne alauita i l’espoli de recursos naturals que pateix el poble sahrauí. La protesta va finalitzar amb una incursió militar del regne marroquí que va provocar onze morts sahrauís i més de set-cents ferits.
Amb la protesta del Guerguerat, la comunitat internacional ha tingut l’oportunitat de donar suport al poble sahrauí, però, un cop més, ha mirat cap a una altra banda. Sabent-se impune, el Regne del Marroc ha decidit trencar els acords de l’alto el foc. Ara, com ja s’ha vist en altres conflictes i en altres països, tot són lamentacions, però ha arribat el moment en què les Nacions Unides han d’actuar en conseqüència amb les nombroses resolucions en què reclamen la finalització del procés de descolonització. Si no és així, l’escalada militar es pot agreujar i tothom haurà d’assumir la seva responsabilitat.
Per tot això, el Parlament de Catalunya condemna l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental pel Regne del Marroc i les seves actuacions que han portat al trencament de l’alto el foc.
Així mateix, el Parlament de Catalunya manifesta el seu suport a les accions en legítima defensa de la RASD i el Front Polisario davant d’aquesta vulneració dels acords consensuats amb les Nacions Unides.
A més, el Parlament de Catalunya exigeix al Govern d’Espanya que assumeixi les seves responsabilitats com a potència administradora del territori (article 73 de la Carta de les Nacions Unides) i que prengui la iniciativa per a resoldre el conflicte pacíficament en el marc d’un procés d’autodeterminació tutelat per les Nacions Unides.
Finalment, el Parlament de Catalunya exigeix al Govern d’Espanya la suspensió temporal dels contractes amb el Regne del Marroc que tinguin per objecte el subministrament de vehicles o armament.
Palau del Parlament, 24 de novembre de 2020
Origen: Declaracions institucionals – Parlament de Catalunya